El dia 5 aterrava un altre cop per terres daneses acompanyat de mon germà, ma cunyada i Sara. Des d’aquell dia 5 no he tingut un dia lliure. Avui, per fi, puc dir que no he fet res en tot el dia. La història comença entre el dia 5 i el dia 9, que és quan van marxar Sergio i Goretti. Entre aquells dies vam visitar els llocs més famosos de Cph obviant el palau reial (mea culpa). També vam visitar com 5 o 6 habitacions i pisos, però res que s’adeqüés als meus desitjos.
El dia 9 se’n van anar, els vaig deixar a l’aeroport i jo vaig anar a mirar un pis. Em va agradar i mentre li deia al propietari que me’l quedava, li sona el mòvil. En acabar la conversació en danès em diu que li acaben de dir que agafaven el pis i que ho sentia, que tingués sort en la recerca. Em vaig quedar… com us ho diria… de pedra, sense temps de reacció. Aquell dia estava malament. La sort no apareixia enlloc.
Al dia següent vaig anar a parlar amb la Maria Histlofte per si tenia habitacions lliures a Korallen, la resposta contundent: NO i punt. Però com a la vida no pot ser tot tant dolent i després de veure, sense exagerar, més de 15 rooms/pisos per tot CPH el dia 11 va arribar el dia. Vam consultar a una agència i ens van donar 3 diferents opcions. Ana m’acompanyava a veure un pis que ens havien dit que era vell i que no ens enviaven fotos perquè no en tenien. Mal auguri. La porta de vidre de l’exterior estava petada. Esperant al noi de l’immobiliària ens vam trobar a un noi que també anava a veure el mateix pis, també era estudiant. Vam pujar i ens va encantar. Un piset com Déu mana, 5 habitacions, una living room, una cuina decent, 1 lavabo i diferents armaris. Tot equipat i molt bé de preu. Nos ens ho vam pensar ni un moment i vam acordar que ens el quedàvem.
Així, al dia seguent començava la mudança que vaig acabar ahir. Mai m’hagués imaginat que tingués tantes coses a Korallen. Però per fi, ja puc dir que, amb l’entrega de claus de la room de Korallen, visc en un pis d’estudiant a Cph! De moment en som 4, falta una room per completar les habitacions. No he parat en aquests dies, maletes amunt i avall, futbol, fabades que m’han sentat com una patada al cul i que m’han fet vomitar el que no està escrit. Malgrat tot, també ha hagut moments bons, el fet de trobar pis, una casa o veure després de 26 dies a la “peque” i que em doni regals molt emotius com una llibreta amb “coses nostres” (gracias gordi!).
Avui ja estic millor, ara aniré a casa d’”ells” (Víctor, Guille, Constantine, Noel i Sara i després a casa d’”elles” (María i Ana) i menjaré natilles caseres!! Per acabar la jornada, res millor com un Barça-Màlaga a un Irlandès d’aquest que una cervesa (la més barata) et costa 8 € de no res.
Així han estat aquestes setmanetes en les qual el bloc ha estat abandonat (entono un altre cop el mea culpa) però que ara tornarà a estar a ple rendiment. Que passeu una bona setmana. Jo dijous, com no tinc res a fer, me’n vaig a Stockholm. Ja us contaré!
Salut!
