Probablement estic passant per un dels moments més difícils de la meua vida. No, no va res malament. Només pel tema pis ja estic fotut però sobretot pel que deixaré aquí demà quan torni a Tortosa. Òbviament, deixaré enrere molts records, bones persones, experiències, Korallen… però el que trobaré en falta seran dos de les persones que m’han marcat més, no només aquests 4 mesos, sinó en tota la meua vida.
Són Clàudia i Eva. Demà les hauré de despedir. No sabeu el que m’està costant escriure això. Ufff! Us prometo que heu sigut tant important per a mi que em sento molt i molt agraït per tot el que heu fet. Crec que no podré soportar-ho. Mai m’hagués pensat que m’ho passaria tant malament… estic plorant! ho heu aconseguit.
Heu sigut les meues nòvies, viatges, excursions, copenhaguen, sirenita, “compres”, Odense, ahir mateix… Perquè collons no us quedeu?? Hem passat 4 mesos de la nostra vida junts i ens coneixem com germans. Sabem com és l’un i l’altre perquè ens hem compenetrat des de l’inici. Això no serà el mateix sense vosaltres. De fet, ja no és el mateix: Ana, María, Míriam ja han marxat. Elles tornaran, vosaltres no.
Eva és de les persones més tendres del món. Saps que pots parlar amb ella quan ho necessites i et dóna consells de mare. Una amiga en majúscules. Sempre ha estat al meu costat, tant en els bons moments com en els dolent… que tots dos n’hem passat de mals moments. I els dos ens hem ajudat. De tu em quedo en la teua estima i les abraçades en els moments més difícils. Un moment: L’abraçada al teu cuarto el dia després D i el riure al veure Clàudia caent de la cadira. Una cançó: aquesta!
Clàudia, és “l’alegria del huerto” però, com jo, els últims dies li està costant riure. Sense tu Clàudia, això no hagués sigut el mateix: Barça, Catalunya, festa, birra, “ascolta macu”, veïna, amiga, Hoje Taastrup, experta compradora… M’he enamorat de tu (Èric, no pateixis que és d’amistat). Ets la més patosa, la que mai cau de la cadira o de la bici. Què faré jo sense tu? De tu em quedo amb el FCK-FCB, els agraïments per l’entrada i la complicitat tant inusual que hem tingut. T’ho juro que m’has marcat per a tota la vida, Clàudia. Un moment: plorant els dos a la festa de cap d’any. Pell de gallina. Una cançó: aquesta!
De nosaltres tres junts hem quedo en l’abraçada d’ahir a l’habitació de Míriam. Silenci i estima units. Sentiments a flor de pell. Torno a plorar…
Eva i Clàudia, gràcies per ser com sou!
