Tothom pot ser Community Manager?

Divendres passat es va obrir la veda d’un debat que crec seria interessant de mantindre o de reempendre a la següent classe. Es tractava de discutir si un community manager (CM) pot ser qualsevol persona amb afició per les xarxes socials o hauria de tindre uns estudis reglats per certificar-ho.

Van sorgir diverses opinions com que els CM són autodidactes i, si ets un usuari amb una noció avançada en xarxes socials, ja et pots considerar CM. D’altra banda, van aparèixer opinions defensant que  els CM haurien de tindre uns estudis que avalin la seua capacitat per dirigir una empresa a la xarxa i posicionar-la.

Quines funcions té un CM?

Segons Francesc Grau, un expert en xarxes socials, el CM ha de tindre:

• empatía con perfiles antagónicos al suyo y al de la marca que representa, e inicialmente irreconciliables
• sensibilidad en el trato de información medio-de-la-organización y medio-del-usuario
• ser permanentemente (y sin falta) consciente que no es su voz ni personalidad con la que se comunica, sino de una marca
• tener en cuenta la trascendencia que tiene un solo tweet
• paciencia ante situaciones con altísima probabilidad de pérdida de los nervios
• respetar el sitio, como si de un jefe de prensa se tratase. ¿Encargaría a cualquiera la responsabilidad de la comunicación de su empresa con la prensa?
• don de gentes sin caer en el exceso
• ser conocedor, en todo momento, de qué información (personal o profesional, corporativa o individual) es pública y qué privada
• saber coordinarse bien con colaboradores externos (si los hay), habiendo establecido unos buenos protocolos de trabajo
• alineación con los valores de la marca
• tranquilidad dectilar, a la vez que agilidad ejecutiva en la toma de decisiones on-the-fly
• ser agradecido a todo aquél que haga lo mínimo por nosotros
• conseguir transmitir de confianza a la vez que credibilidad a través de sus emisiones informativas
• rapidez en reaccionar ante cualquier muestra de incipiente desajuste entre un solo usuario y la marca, a la vez que serenidad en ofrecer la respuesta óptima para dicho desajuste.
• gran capacidad de gestión en múltiples frentes comunicativos: interacciones en redes sociales, mensajería pública y privada, diferentes chats entre compañeros, usuarios y proveedores de servicio, …

Estarem d’acord que qualsevol no pot ser CM. Ja hem reduït un tant per cent molt important de gent, però la discussió anava més enllà: s’han de formar els CM? Han de fer post graus o màsters?

La oferta que hi ha avui en dia a les diferents universitats públiques és encara escassa. Malgrat tot, han sorgit cursos, pots graus i màsters, que més enllà del que costen, formes d’una manera directa, centralitzada i molt enfocada al què el CM necessita.

Ara bé, és imprescindible? Vostès diran, jo si fos un empresari en busca d’un CM, el buscaria ben format, preparat i qualificat. Per tant, quants més cursos i títols  acreditin el seu coneixement, més confiança em transmetrà per contractar-lo.

Començo disseny II

La primera classe de disseny ha tractat de diversos temes relacionats amb el social media, la comunicació, el màrketing i el posicionament web. S’han destinat dos hores a parlar sobre diferents temes, cap d’ells en profunditat, que van des dels anuncis promocionats fins als clics que rep una paraula concreta a Google Trends.

D’altra banda, també hem analitzat quants graus de connexió tenim entre els usuaris de Facebook o per arribar al Kevin Bacon (que passa dels 7 fins al 3 graus, depenent si busquem algú famós o busquem algú d’un poble perdut de l’Àfrica). És interessant observar com de connectats estem tots els usuaris d’Internet.

Finalment, una cosa que s’ha parlat i del què es pot fer un estudi és perquè a Espanya s’utilitza Tuenti i a Catalunya només Facebook. Quan vaig anar d’Erasmus, la gent provinent de l’estat espanyol no tenien facebook o no l’utilitzaven; la majoria només tenien Tuenti. Va ser llavors quan van fer el canvi que poc a poc, també va fent la resta de gent de l’estat espanyol.

Aquesta transcició del Tuenti al Facebook no és gratuïta. Tot i els esforços de Tuenti per mantindre el terreny a Espanya, la internacionalització de Facebook fa que els usuaris espanyols cada vegada més, s’atreveixin amb aquesta xarxa social. Tot i això, Tuenti continua sent la xarxa social més utilitzada pels espanyols tot i que un estudi de 2012 ja situa a Facebook al capdavant.

La vida a CPH

Fa més d’un mes que estic vivint a Copenhagen ciutat i la rutina ha canviat notablement, si la comparo amb Korallen. S’ha acabat estar a l’habitació o a les cuines. Ara estic a l’habitació quan vull, clar, però les opcions que et dóna CPH són infinites. Des d’alçar-te i veure que fa un bon dia i fer una passejada, a agafar la bici i conèixer el barri (no l’aprendré mai), a anar a fer un cafè o, simplement, quedar-te al llit veient com passen els cotxes i com gastes les hores enganxat a un ordinador.

Però l’erasmus i la meua empenta en aconseguir el que em vaig proposar, em va fer trobar un pis de 5 habitacions. Estic vivint amb un francès (Romain), una de Bielorússia (Katya), una alemana (Victoria) i una italiana (Giorgia). Som com una família, m’ha sorprés el bé que ens entenem entre els 5. El pis és gran i ubicat al carrer principal de Norrebro (el barri multiètnic on hi trobes kebabs, pizzeries i tendes obertes les 24h). Per anar a la universitat em passo 1 hora aprox. en diversos mitjans. Des de casa, puc agafar la bici o el bus per arribar a Norreport (el centre).En bici, són 6, com a molt 7. En bus són 8, però passen cada 2-3 minuts durant el dia. Després agafes el tren (30min) i camines uns 10 minuts per trobar la classe. No és poc, però ho porto bé.

A part d’això, el fet de sentir les campanes d’una esglèsia, de veure vida quan mires per la finestra i no un desert com a Korallen, veure gent pel carrer, bicis… fa que te n’adonis que estàs vivint, ara sí, a Copenhagen i molt agust. Ara només em queda seguir amb els cursos i anar desenvolupant el projecte final del màster: anàlisi de la campanya en contra dels immigrants promoguda pel partit popular danès.

Pel que fa a les nits, la setmana passada va ser extra. Vam sortir totes les nits i això és car, molt car. Aquesta setmana, amb l’inici dels cursos la cosa anirà de baixa. De fet, avui sortim perquè s’ignaugura un pub on l’entrada i la cervesa és gratis de 9 a 12h, una cosa gens habitual i, com a bons erasmus, hi haurem d’anar a veure si la birra és bona. Demà no cal que us digui que si hi ha plans no hi aniré: Arsenal-FCB serà el plat fort. A banda d’això, no crec que hi hagi ambient ja que el Copenhagen juga contra el Chelsea al Parken Stadium a la mateixa hora…

Així doncs, ja veieu, tot igual i tot diferent. Vida diferent a un lloc diferent. Amics i nòvia, però, segueixen allí i per molt de temps!

Salut!

Volando voy…

El dia 5 aterrava un altre cop per terres daneses acompanyat de mon germà, ma cunyada i Sara. Des d’aquell dia 5 no he tingut un dia lliure. Avui, per fi, puc dir que no he fet res en tot el dia. La història comença entre el dia 5 i el dia 9, que és quan van marxar Sergio i Goretti. Entre aquells dies vam visitar els llocs més famosos de Cph obviant el palau reial (mea culpa). També vam visitar com 5 o 6 habitacions i pisos, però res que s’adeqüés als meus desitjos.

El dia 9 se’n van anar, els vaig deixar a l’aeroport i jo vaig anar a mirar un pis. Em va agradar i mentre li deia al propietari que me’l quedava, li sona el mòvil. En acabar la conversació en danès em diu que li acaben de dir que agafaven el pis i que ho sentia, que tingués sort en la recerca. Em vaig quedar… com us ho diria… de pedra, sense temps de reacció. Aquell dia estava malament. La sort no apareixia enlloc.

Al dia següent vaig anar a parlar amb la Maria Histlofte per si tenia habitacions lliures a Korallen, la resposta contundent: NO i punt. Però com a la vida no pot ser tot tant dolent i després de veure, sense exagerar, més de 15 rooms/pisos per tot CPH el dia 11 va arribar el dia. Vam consultar a una agència i ens van donar 3 diferents opcions. Ana m’acompanyava a veure un pis que ens havien dit que era vell i que no ens enviaven fotos perquè no en tenien. Mal auguri. La porta de vidre de l’exterior estava petada. Esperant al noi de l’immobiliària ens vam trobar a un noi que també anava a veure el mateix pis, també era estudiant. Vam pujar i ens va encantar. Un piset com Déu mana, 5 habitacions, una living room, una cuina decent, 1 lavabo i diferents armaris. Tot equipat i molt bé de preu. Nos ens ho vam pensar ni un moment i vam acordar que ens el quedàvem.

Així, al dia seguent començava la mudança que vaig acabar ahir. Mai m’hagués imaginat que tingués tantes coses a Korallen. Però per fi, ja puc dir que, amb l’entrega de claus de la room de Korallen, visc en un pis d’estudiant a Cph! De moment en som 4, falta una room per completar les habitacions. No he parat en aquests dies, maletes amunt i avall, futbol, fabades que m’han sentat com una patada al cul i que m’han fet vomitar el que no està escrit. Malgrat tot, també ha hagut moments bons, el fet de trobar pis, una casa o veure després de 26 dies a la “peque” i que em doni regals molt emotius com una llibreta amb “coses nostres” (gracias gordi!).

Avui ja estic millor, ara aniré a casa d’”ells” (Víctor, Guille, Constantine, Noel i Sara i després a casa d’”elles” (María i Ana) i menjaré natilles caseres!! Per acabar la jornada, res millor com un Barça-Màlaga a un Irlandès d’aquest que una cervesa (la més barata) et costa 8 € de no res.

Així han estat aquestes setmanetes en les qual el bloc ha estat abandonat (entono un altre cop el mea culpa) però que ara tornarà a estar a ple rendiment. Que passeu una bona setmana. Jo dijous, com no tinc res a fer, me’n vaig a Stockholm. Ja us contaré!

Salut!

2010 in review

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

The Blog-Health-o-Meter™ reads Fresher than ever.

Crunchy numbers

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 3,000 times in 2010. That’s about 7 full 747s.

 

In 2010, there were 67 new posts, not bad for the first year! There were 54 pictures uploaded, taking up a total of 11mb. That’s about 1 pictures per week.

The busiest day of the year was December 11th with 96 views. The most popular post that day was De Cph a Odense.

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were facebook.com, slashingtongue.com, digg.com, convergencia.cat, and cdtortosa.nireblog.com.

Some visitors came searching, mostly for partits minoritaris, articles sergi pàmies, sergi pamies articles, partits minoritaris catalunya, and jen mallorca.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

De Cph a Odense December 2010

2

Qui sóc? March 2010

3

Article de Sergi Pàmies April 2010

4

Clàudia i Eva, gràcies! December 2010

5

Els partits minoritaris March 2010

Clàudia i Eva, gràcies!

Probablement estic passant per un dels moments més difícils de la meua vida. No, no va res malament. Només pel tema pis ja estic fotut però sobretot pel que deixaré aquí demà quan torni a Tortosa. Òbviament, deixaré enrere molts records, bones persones, experiències, Korallen… però el que trobaré en falta seran dos de les persones que m’han marcat més, no només aquests 4 mesos, sinó en tota la meua vida.

Són Clàudia i Eva. Demà les hauré de despedir. No sabeu el que m’està costant escriure això. Ufff! Us prometo que heu sigut tant important per a mi que em sento molt i molt agraït per tot el que heu fet. Crec que no podré soportar-ho. Mai m’hagués pensat que m’ho passaria tant malament… estic plorant! ho heu aconseguit.

Heu sigut les meues nòvies, viatges, excursions, copenhaguen, sirenita, “compres”, Odense, ahir mateix… Perquè collons no us quedeu?? Hem passat 4 mesos de la nostra vida junts i ens coneixem com germans. Sabem com és l’un i l’altre perquè ens hem compenetrat des de l’inici. Això no serà el mateix sense vosaltres. De fet, ja no és el mateix: Ana, María, Míriam ja han marxat. Elles tornaran, vosaltres no.

Eva és de les persones més tendres del món. Saps que pots parlar amb ella quan ho necessites i et dóna consells de mare. Una amiga en majúscules. Sempre ha estat al meu costat, tant en els bons moments com en els dolent… que tots dos n’hem passat de mals moments. I els dos ens hem ajudat. De tu em quedo en la teua estima i les abraçades en els moments més difícils. Un moment: L’abraçada al teu cuarto el dia després D i el riure al veure Clàudia caent de la cadira. Una cançó: aquesta!

Clàudia, és “l’alegria del huerto” però, com jo, els últims dies li està costant riure. Sense tu Clàudia, això no hagués sigut el mateix: Barça, Catalunya, festa, birra, “ascolta macu”, veïna, amiga, Hoje Taastrup, experta compradora… M’he enamorat de tu (Èric, no pateixis que és d’amistat). Ets la més patosa, la que mai cau de la cadira o de la bici. Què faré jo sense tu? De tu em quedo amb el FCK-FCB, els agraïments per l’entrada i la complicitat tant inusual que hem tingut. T’ho juro que m’has marcat per a tota la vida, Clàudia. Un moment: plorant els dos a la festa de cap d’any. Pell de gallina. Una cançó: aquesta!

De nosaltres tres junts hem quedo en l’abraçada d’ahir a l’habitació de Míriam. Silenci i estima units. Sentiments a flor de pell. Torno a plorar…

Eva i Clàudia, gràcies per ser com sou!

Llibertat

Avui em sento una mica més lliure després d’haver fet, entregat i presentat el projecte. Com ja sabeu, avui m’he examinat davant de la meua supervisora Lisbeth i d’un examinador vingut expressament d’Aarhus. Clar, l’home ha fet tard per la neu. Jo era el primer del meu grup. En teoria, a les 9 començava i a les 9 i mitja havia d’estar saltant o plorant. Doncs bé, el moment de saltar ha hagut d’esperar fins a les 10:00h en punt en què sortia de l’examroom.

A partir d’aquí m’han seguit Clàudia, Sara, Sílvia i Maël que també han aprobat. El treball no era per tirar cohets però la presentació que hem fet cadascun, sols davant el “perill” els han semblat molt interessant. D’aquí que ens hagin pujat la nota.

Aquesta setmana però, m’ha deixat dos sensacions “negatives” però. El pis segurament no l’agafaré, m’ho he pensat millor i no se si viure “tot sol” és bo quan estàs d’erasmus. És per això que estic buscant-ne de nou i demà podrien haver notícies. D’altra banda, el càsting d’erasmus sinmaletas tampoc ha pogut ser. La veritat és que el nivell era molt bo i tots s’han expremut al màxim per ser-ho. L’enhorabona als 4 guanyadors.

Avui hem anat de compres per Cph, ha tornat a nevar (des d’ahir pel matí que no ho feia!!) i les temperatures s’han desplomat. Ara mateix a les 20:00h, -9ºC! Tela!

Aquesta nit celebrarem l’any nou universitari, aquell que celebren a Salamanca, però a la nostra manera. Una festa que ens servirà que hem aprobat el projecte i que tenim els 30 crèdits del bachelor en comunicació!!

Demà aniré a veure el pis, veuré el derbi i em despediré de la xicota, no la tornaré a veure fins el 13 de gener. Dilluns però, baixo cap a les tortoses. Prepareus que baixo en ganes!

Salut!

Demà, dia sinmaletas.com

Demà i durant els tres dies següents se sabran els 4 embaixadors d’aquesta empresa de la qual ja us n’he parlat en posts anteriors. Es dedica bàsicament a enviar maletes, caixes o material de tot tipus. Com recordareu, sinmaletas.com va fer un càsting d’entre els erasmus per tal de fer d’embaixador al país on estudie i donar a conèixer aquesta empresa. Es tractaria de twittejar, de publicar entrades al seu bloc, de fer videos…

Doncs bé, vaig resultar escollit d’entre els 10 finalistes que tenen opció a una beca mensual de 300€ i un ipad. Així doncs, demà, després d’un mes de campanya se sabran els resultats. Els col·legues finalistes s’han esforçat a fons promocionant-se i aportant dades, vivències, experiències… de les ciutats on estan fent l’erasmus. Ha sigut tot amb un clima de coordialitat, de companyerisme i de compartir sensacions molt semblants.

Per tant, com diuen els castellans, “la suerte está echada”. Durant els propers 4 dies sabrem qui són els afortunats: enhorabona a tots!

Recordeu que, els qui no m’heu votat encara, podeu fer-ho aquí fins les 00:00h.

Gràcies!

 

De Cph a Odense

Només han passat 2 dies de l’última actualització però hi ha moltes coses a contar. Massa, ja que pot ser em deixo quelcom.

Comencem per dijous. A les 8 del matí m’alçava per anar en Maël, Sara i Clàudia a entregar el projecte final, tot arreglat i ben presentat. A les 9 començava a nevar de forma descarada. Espectacular. Cap a volts de les 12h va parar i Míriam, Eva, Clàudia i jo vam decidir de passar el dia per Cph. Amb 3 hores s’havien acumulat 20cms de neu!! Allà vam anar a veure la Sireneta (Eva B, me’n vaig recordar de tu ) vam passejar comprant per l’Stroget i vam visitar el Tivoli que, amb l’encant de l’ambient nadalenc i després de la nevada, el feien més espectacular. Per la nit, sopar ràpid i a dormir.

Ahir divendres, vaig anar de bon matí a Odense, acompanyat de les meues “nòvies” (fins demà diumenge”) Clàudia i Eva i de Hiroko i Alberto. 2 catalans, 1 valenciana, 1 japonesa i un 1 xipriota. El viatge en tren es va fer curt, 1 i 1/2. El moment més bonic quan cruses el pont per anar de l’illa de Sjaelland (CPH) cap a Fyn (ODE). Allí vam comprar la targeta 24 hores i vam anar deborant els museus de la ciutat. Andersen, Montergarden, Barndomshjem, Kulturmuseum… No vam tindre temps de fer-los tots. Ens vam deixar un que feia bona pinta, però ens ho vam passar de conya. Vam dinar en un italià molt bé i barat (10€).

Visitàrem una condoneria i allí va vindre un dels moments més surrealistes o no, de la diada. Entrem els cinc a la botiga i Alberto i Hiroko, en veure que eren condons i articles sexuals es van posar rojos i se’n vana anar a fora a esperar-nos. Nosaltres tres (els que parlem català) ens vam quedar com peixos a l’aigua per decidir què compràvem. Vaig sortir jo amb paper de regal i els dos em van preguntar si hi havia comprat, i jo els vaig respondre afirmativament però quan van veure que les dos noies (Clàudia i Eva) també havien comprat van quedar esmaperduts. No els hi entrava al cap. Estaven amb uns ulls d’incredibilitat que ens va agafar per riure als tres sense que els altres entenguessin res. I, després, nosaltres tres amb les conyes.

Posteriorment Mc Flurri de Toblerone i tren cap a Roskilde. Hiroko es va dormir d’una forma molt extranya (cara tapada completament amb un mocador) i li va començar a fer conyes. Hi ha video del moment. Clàudia, si us plau, penja’l ja! És boníssim.

I avui la neu s’ha anat desfent i en queda poca. Estem gairebé a +5ºC i ha plogut a la nit. Ara aniré a fer el dinar i després als esports. Aquesta nit però, se celebra, el que serà l’última festa multitudinària de Korallen. Se n’espera una de grossa. A donar-ho tot! Demà descanasaré, faré neteja i esperaré a que m’arribi la “xiqueta” després d’una setmana de viatge.

Que vagi bé el cap de setmana i aprofiteu els moments.

No pareu!

Pis, project i compres a Roskilde

Primer que res, dir-vos que habemus papam! Ja tinc habitació a Copenhaguen!! Es tracta d’una room de 20m2 en una zona tranquila. Una mica allunyada del centre, però a tan sols 4 parades de Norreport (city center). Per anar a l’estació central tinc 12 minuts en bici o 20 minuts en bus. El pís està aquí.

A continuació, pros i contres del pis:

Contres:

1. Que compartiré amb un turc que no pararà gaire per casa, per tant no parlaré molt d’anglès.

2. Que està una mica lluny del centre.

3. Que no hi ha common room i em puc sentir sol en alguns moments.

4. No hi ha llit ni armaris.

 

Pros:

1. Està a 350m de la parada de metro.

2. Tinc un Aldi i un xino/japonès a baix de casa.

3. És “barat” – 3250dkk (450€) amb TV digital a la room, llum, internet i claefacció inclòs.

4. L’habitació és gran (tema visites) i tindré intimitat.

5. Tinc un mini-balcó

6. El turc sembla bona persona, de fet, no sembla turc, més aviat sembla brasiler.

Aquí teniu unes minifotos.

D’altra banda, el project ja està gairebé fet. Ara em posaré a corregir alguns petits detalls i demà ja l’entreguem, abans de les 12h. Posteriorment, anirem a celebrar-ho per Cph. Quedarà molt bé, crec que hem fet un bon treball, tot i que ens hem excedit en les pàgines, eh nois?

Finalment, el dia d’avui ha sigut tota una experiència. Hem anat a comprar a Roskilde, no és que necessités comprar gaire però hi anaven tots i m’apetia. Mai havia comprat tant com ho he fet amb les sres. Clàudia, Eva i Sara i el sr. Noel. Pot ser us heu passat, no? Almenys el sopar serà bo, tat? El motiu principal de la visita a Roskilde era l’estat de Sara i Clàudia amb un petit costipat que se’ls hi ha arreglat “miraculosament” comprant després… Hem dinat en un xinès take away i després hem anat a pel postre al Netto: mandarines! Eva!! Encara les tens tu!

El fet és que hem anat en tren sense bitllet i hem tornat també sense. Però ens hem passat d’estació. El tren no parava a Trekroner i hem hagut d’anar a Hoje Taastrup i després agafar un altre tren cap a Trekroner. Com a reflexió, que això ens passi quan portem 4 mesos aquí, té delicte…

Durant tot el dia hem estat en la conya de nòvies i de rebentades (sobretot ahir), de Tigers i de tes, de metges i de trens, de sopars i faktes, de nettos i mandarines… però què bonic! Gràcies pel dia d’avui!

Salut!