La vida a CPH

Fa més d’un mes que estic vivint a Copenhagen ciutat i la rutina ha canviat notablement, si la comparo amb Korallen. S’ha acabat estar a l’habitació o a les cuines. Ara estic a l’habitació quan vull, clar, però les opcions que et dóna CPH són infinites. Des d’alçar-te i veure que fa un bon dia i fer una passejada, a agafar la bici i conèixer el barri (no l’aprendré mai), a anar a fer un cafè o, simplement, quedar-te al llit veient com passen els cotxes i com gastes les hores enganxat a un ordinador.

Però l’erasmus i la meua empenta en aconseguir el que em vaig proposar, em va fer trobar un pis de 5 habitacions. Estic vivint amb un francès (Romain), una de Bielorússia (Katya), una alemana (Victoria) i una italiana (Giorgia). Som com una família, m’ha sorprés el bé que ens entenem entre els 5. El pis és gran i ubicat al carrer principal de Norrebro (el barri multiètnic on hi trobes kebabs, pizzeries i tendes obertes les 24h). Per anar a la universitat em passo 1 hora aprox. en diversos mitjans. Des de casa, puc agafar la bici o el bus per arribar a Norreport (el centre).En bici, són 6, com a molt 7. En bus són 8, però passen cada 2-3 minuts durant el dia. Després agafes el tren (30min) i camines uns 10 minuts per trobar la classe. No és poc, però ho porto bé.

A part d’això, el fet de sentir les campanes d’una esglèsia, de veure vida quan mires per la finestra i no un desert com a Korallen, veure gent pel carrer, bicis… fa que te n’adonis que estàs vivint, ara sí, a Copenhagen i molt agust. Ara només em queda seguir amb els cursos i anar desenvolupant el projecte final del màster: anàlisi de la campanya en contra dels immigrants promoguda pel partit popular danès.

Pel que fa a les nits, la setmana passada va ser extra. Vam sortir totes les nits i això és car, molt car. Aquesta setmana, amb l’inici dels cursos la cosa anirà de baixa. De fet, avui sortim perquè s’ignaugura un pub on l’entrada i la cervesa és gratis de 9 a 12h, una cosa gens habitual i, com a bons erasmus, hi haurem d’anar a veure si la birra és bona. Demà no cal que us digui que si hi ha plans no hi aniré: Arsenal-FCB serà el plat fort. A banda d’això, no crec que hi hagi ambient ja que el Copenhagen juga contra el Chelsea al Parken Stadium a la mateixa hora…

Així doncs, ja veieu, tot igual i tot diferent. Vida diferent a un lloc diferent. Amics i nòvia, però, segueixen allí i per molt de temps!

Salut!

Volando voy…

El dia 5 aterrava un altre cop per terres daneses acompanyat de mon germà, ma cunyada i Sara. Des d’aquell dia 5 no he tingut un dia lliure. Avui, per fi, puc dir que no he fet res en tot el dia. La història comença entre el dia 5 i el dia 9, que és quan van marxar Sergio i Goretti. Entre aquells dies vam visitar els llocs més famosos de Cph obviant el palau reial (mea culpa). També vam visitar com 5 o 6 habitacions i pisos, però res que s’adeqüés als meus desitjos.

El dia 9 se’n van anar, els vaig deixar a l’aeroport i jo vaig anar a mirar un pis. Em va agradar i mentre li deia al propietari que me’l quedava, li sona el mòvil. En acabar la conversació en danès em diu que li acaben de dir que agafaven el pis i que ho sentia, que tingués sort en la recerca. Em vaig quedar… com us ho diria… de pedra, sense temps de reacció. Aquell dia estava malament. La sort no apareixia enlloc.

Al dia següent vaig anar a parlar amb la Maria Histlofte per si tenia habitacions lliures a Korallen, la resposta contundent: NO i punt. Però com a la vida no pot ser tot tant dolent i després de veure, sense exagerar, més de 15 rooms/pisos per tot CPH el dia 11 va arribar el dia. Vam consultar a una agència i ens van donar 3 diferents opcions. Ana m’acompanyava a veure un pis que ens havien dit que era vell i que no ens enviaven fotos perquè no en tenien. Mal auguri. La porta de vidre de l’exterior estava petada. Esperant al noi de l’immobiliària ens vam trobar a un noi que també anava a veure el mateix pis, també era estudiant. Vam pujar i ens va encantar. Un piset com Déu mana, 5 habitacions, una living room, una cuina decent, 1 lavabo i diferents armaris. Tot equipat i molt bé de preu. Nos ens ho vam pensar ni un moment i vam acordar que ens el quedàvem.

Així, al dia seguent començava la mudança que vaig acabar ahir. Mai m’hagués imaginat que tingués tantes coses a Korallen. Però per fi, ja puc dir que, amb l’entrega de claus de la room de Korallen, visc en un pis d’estudiant a Cph! De moment en som 4, falta una room per completar les habitacions. No he parat en aquests dies, maletes amunt i avall, futbol, fabades que m’han sentat com una patada al cul i que m’han fet vomitar el que no està escrit. Malgrat tot, també ha hagut moments bons, el fet de trobar pis, una casa o veure després de 26 dies a la “peque” i que em doni regals molt emotius com una llibreta amb “coses nostres” (gracias gordi!).

Avui ja estic millor, ara aniré a casa d’”ells” (Víctor, Guille, Constantine, Noel i Sara i després a casa d’”elles” (María i Ana) i menjaré natilles caseres!! Per acabar la jornada, res millor com un Barça-Màlaga a un Irlandès d’aquest que una cervesa (la més barata) et costa 8 € de no res.

Així han estat aquestes setmanetes en les qual el bloc ha estat abandonat (entono un altre cop el mea culpa) però que ara tornarà a estar a ple rendiment. Que passeu una bona setmana. Jo dijous, com no tinc res a fer, me’n vaig a Stockholm. Ja us contaré!

Salut!

2010 in review

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

The Blog-Health-o-Meter™ reads Fresher than ever.

Crunchy numbers

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 3,000 times in 2010. That’s about 7 full 747s.

 

In 2010, there were 67 new posts, not bad for the first year! There were 54 pictures uploaded, taking up a total of 11mb. That’s about 1 pictures per week.

The busiest day of the year was December 11th with 96 views. The most popular post that day was De Cph a Odense.

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were facebook.com, slashingtongue.com, digg.com, convergencia.cat, and cdtortosa.nireblog.com.

Some visitors came searching, mostly for partits minoritaris, articles sergi pàmies, sergi pamies articles, partits minoritaris catalunya, and jen mallorca.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

De Cph a Odense December 2010

2

Qui sóc? March 2010

3

Article de Sergi Pàmies April 2010

4

Clàudia i Eva, gràcies! December 2010

5

Els partits minoritaris March 2010

Clàudia i Eva, gràcies!

Probablement estic passant per un dels moments més difícils de la meua vida. No, no va res malament. Només pel tema pis ja estic fotut però sobretot pel que deixaré aquí demà quan torni a Tortosa. Òbviament, deixaré enrere molts records, bones persones, experiències, Korallen… però el que trobaré en falta seran dos de les persones que m’han marcat més, no només aquests 4 mesos, sinó en tota la meua vida.

Són Clàudia i Eva. Demà les hauré de despedir. No sabeu el que m’està costant escriure això. Ufff! Us prometo que heu sigut tant important per a mi que em sento molt i molt agraït per tot el que heu fet. Crec que no podré soportar-ho. Mai m’hagués pensat que m’ho passaria tant malament… estic plorant! ho heu aconseguit.

Heu sigut les meues nòvies, viatges, excursions, copenhaguen, sirenita, “compres”, Odense, ahir mateix… Perquè collons no us quedeu?? Hem passat 4 mesos de la nostra vida junts i ens coneixem com germans. Sabem com és l’un i l’altre perquè ens hem compenetrat des de l’inici. Això no serà el mateix sense vosaltres. De fet, ja no és el mateix: Ana, María, Míriam ja han marxat. Elles tornaran, vosaltres no.

Eva és de les persones més tendres del món. Saps que pots parlar amb ella quan ho necessites i et dóna consells de mare. Una amiga en majúscules. Sempre ha estat al meu costat, tant en els bons moments com en els dolent… que tots dos n’hem passat de mals moments. I els dos ens hem ajudat. De tu em quedo en la teua estima i les abraçades en els moments més difícils. Un moment: L’abraçada al teu cuarto el dia després D i el riure al veure Clàudia caent de la cadira. Una cançó: aquesta!

Clàudia, és “l’alegria del huerto” però, com jo, els últims dies li està costant riure. Sense tu Clàudia, això no hagués sigut el mateix: Barça, Catalunya, festa, birra, “ascolta macu”, veïna, amiga, Hoje Taastrup, experta compradora… M’he enamorat de tu (Èric, no pateixis que és d’amistat). Ets la més patosa, la que mai cau de la cadira o de la bici. Què faré jo sense tu? De tu em quedo amb el FCK-FCB, els agraïments per l’entrada i la complicitat tant inusual que hem tingut. T’ho juro que m’has marcat per a tota la vida, Clàudia. Un moment: plorant els dos a la festa de cap d’any. Pell de gallina. Una cançó: aquesta!

De nosaltres tres junts hem quedo en l’abraçada d’ahir a l’habitació de Míriam. Silenci i estima units. Sentiments a flor de pell. Torno a plorar…

Eva i Clàudia, gràcies per ser com sou!

Llibertat

Avui em sento una mica més lliure després d’haver fet, entregat i presentat el projecte. Com ja sabeu, avui m’he examinat davant de la meua supervisora Lisbeth i d’un examinador vingut expressament d’Aarhus. Clar, l’home ha fet tard per la neu. Jo era el primer del meu grup. En teoria, a les 9 començava i a les 9 i mitja havia d’estar saltant o plorant. Doncs bé, el moment de saltar ha hagut d’esperar fins a les 10:00h en punt en què sortia de l’examroom.

A partir d’aquí m’han seguit Clàudia, Sara, Sílvia i Maël que també han aprobat. El treball no era per tirar cohets però la presentació que hem fet cadascun, sols davant el “perill” els han semblat molt interessant. D’aquí que ens hagin pujat la nota.

Aquesta setmana però, m’ha deixat dos sensacions “negatives” però. El pis segurament no l’agafaré, m’ho he pensat millor i no se si viure “tot sol” és bo quan estàs d’erasmus. És per això que estic buscant-ne de nou i demà podrien haver notícies. D’altra banda, el càsting d’erasmus sinmaletas tampoc ha pogut ser. La veritat és que el nivell era molt bo i tots s’han expremut al màxim per ser-ho. L’enhorabona als 4 guanyadors.

Avui hem anat de compres per Cph, ha tornat a nevar (des d’ahir pel matí que no ho feia!!) i les temperatures s’han desplomat. Ara mateix a les 20:00h, -9ºC! Tela!

Aquesta nit celebrarem l’any nou universitari, aquell que celebren a Salamanca, però a la nostra manera. Una festa que ens servirà que hem aprobat el projecte i que tenim els 30 crèdits del bachelor en comunicació!!

Demà aniré a veure el pis, veuré el derbi i em despediré de la xicota, no la tornaré a veure fins el 13 de gener. Dilluns però, baixo cap a les tortoses. Prepareus que baixo en ganes!

Salut!

Demà, dia sinmaletas.com

Demà i durant els tres dies següents se sabran els 4 embaixadors d’aquesta empresa de la qual ja us n’he parlat en posts anteriors. Es dedica bàsicament a enviar maletes, caixes o material de tot tipus. Com recordareu, sinmaletas.com va fer un càsting d’entre els erasmus per tal de fer d’embaixador al país on estudie i donar a conèixer aquesta empresa. Es tractaria de twittejar, de publicar entrades al seu bloc, de fer videos…

Doncs bé, vaig resultar escollit d’entre els 10 finalistes que tenen opció a una beca mensual de 300€ i un ipad. Així doncs, demà, després d’un mes de campanya se sabran els resultats. Els col·legues finalistes s’han esforçat a fons promocionant-se i aportant dades, vivències, experiències… de les ciutats on estan fent l’erasmus. Ha sigut tot amb un clima de coordialitat, de companyerisme i de compartir sensacions molt semblants.

Per tant, com diuen els castellans, “la suerte está echada”. Durant els propers 4 dies sabrem qui són els afortunats: enhorabona a tots!

Recordeu que, els qui no m’heu votat encara, podeu fer-ho aquí fins les 00:00h.

Gràcies!

 

De Cph a Odense

Només han passat 2 dies de l’última actualització però hi ha moltes coses a contar. Massa, ja que pot ser em deixo quelcom.

Comencem per dijous. A les 8 del matí m’alçava per anar en Maël, Sara i Clàudia a entregar el projecte final, tot arreglat i ben presentat. A les 9 començava a nevar de forma descarada. Espectacular. Cap a volts de les 12h va parar i Míriam, Eva, Clàudia i jo vam decidir de passar el dia per Cph. Amb 3 hores s’havien acumulat 20cms de neu!! Allà vam anar a veure la Sireneta (Eva B, me’n vaig recordar de tu ) vam passejar comprant per l’Stroget i vam visitar el Tivoli que, amb l’encant de l’ambient nadalenc i després de la nevada, el feien més espectacular. Per la nit, sopar ràpid i a dormir.

Ahir divendres, vaig anar de bon matí a Odense, acompanyat de les meues “nòvies” (fins demà diumenge”) Clàudia i Eva i de Hiroko i Alberto. 2 catalans, 1 valenciana, 1 japonesa i un 1 xipriota. El viatge en tren es va fer curt, 1 i 1/2. El moment més bonic quan cruses el pont per anar de l’illa de Sjaelland (CPH) cap a Fyn (ODE). Allí vam comprar la targeta 24 hores i vam anar deborant els museus de la ciutat. Andersen, Montergarden, Barndomshjem, Kulturmuseum… No vam tindre temps de fer-los tots. Ens vam deixar un que feia bona pinta, però ens ho vam passar de conya. Vam dinar en un italià molt bé i barat (10€).

Visitàrem una condoneria i allí va vindre un dels moments més surrealistes o no, de la diada. Entrem els cinc a la botiga i Alberto i Hiroko, en veure que eren condons i articles sexuals es van posar rojos i se’n vana anar a fora a esperar-nos. Nosaltres tres (els que parlem català) ens vam quedar com peixos a l’aigua per decidir què compràvem. Vaig sortir jo amb paper de regal i els dos em van preguntar si hi havia comprat, i jo els vaig respondre afirmativament però quan van veure que les dos noies (Clàudia i Eva) també havien comprat van quedar esmaperduts. No els hi entrava al cap. Estaven amb uns ulls d’incredibilitat que ens va agafar per riure als tres sense que els altres entenguessin res. I, després, nosaltres tres amb les conyes.

Posteriorment Mc Flurri de Toblerone i tren cap a Roskilde. Hiroko es va dormir d’una forma molt extranya (cara tapada completament amb un mocador) i li va començar a fer conyes. Hi ha video del moment. Clàudia, si us plau, penja’l ja! És boníssim.

I avui la neu s’ha anat desfent i en queda poca. Estem gairebé a +5ºC i ha plogut a la nit. Ara aniré a fer el dinar i després als esports. Aquesta nit però, se celebra, el que serà l’última festa multitudinària de Korallen. Se n’espera una de grossa. A donar-ho tot! Demà descanasaré, faré neteja i esperaré a que m’arribi la “xiqueta” després d’una setmana de viatge.

Que vagi bé el cap de setmana i aprofiteu els moments.

No pareu!

Pis, project i compres a Roskilde

Primer que res, dir-vos que habemus papam! Ja tinc habitació a Copenhaguen!! Es tracta d’una room de 20m2 en una zona tranquila. Una mica allunyada del centre, però a tan sols 4 parades de Norreport (city center). Per anar a l’estació central tinc 12 minuts en bici o 20 minuts en bus. El pís està aquí.

A continuació, pros i contres del pis:

Contres:

1. Que compartiré amb un turc que no pararà gaire per casa, per tant no parlaré molt d’anglès.

2. Que està una mica lluny del centre.

3. Que no hi ha common room i em puc sentir sol en alguns moments.

4. No hi ha llit ni armaris.

 

Pros:

1. Està a 350m de la parada de metro.

2. Tinc un Aldi i un xino/japonès a baix de casa.

3. És “barat” – 3250dkk (450€) amb TV digital a la room, llum, internet i claefacció inclòs.

4. L’habitació és gran (tema visites) i tindré intimitat.

5. Tinc un mini-balcó

6. El turc sembla bona persona, de fet, no sembla turc, més aviat sembla brasiler.

Aquí teniu unes minifotos.

D’altra banda, el project ja està gairebé fet. Ara em posaré a corregir alguns petits detalls i demà ja l’entreguem, abans de les 12h. Posteriorment, anirem a celebrar-ho per Cph. Quedarà molt bé, crec que hem fet un bon treball, tot i que ens hem excedit en les pàgines, eh nois?

Finalment, el dia d’avui ha sigut tota una experiència. Hem anat a comprar a Roskilde, no és que necessités comprar gaire però hi anaven tots i m’apetia. Mai havia comprat tant com ho he fet amb les sres. Clàudia, Eva i Sara i el sr. Noel. Pot ser us heu passat, no? Almenys el sopar serà bo, tat? El motiu principal de la visita a Roskilde era l’estat de Sara i Clàudia amb un petit costipat que se’ls hi ha arreglat “miraculosament” comprant després… Hem dinat en un xinès take away i després hem anat a pel postre al Netto: mandarines! Eva!! Encara les tens tu!

El fet és que hem anat en tren sense bitllet i hem tornat també sense. Però ens hem passat d’estació. El tren no parava a Trekroner i hem hagut d’anar a Hoje Taastrup i després agafar un altre tren cap a Trekroner. Com a reflexió, que això ens passi quan portem 4 mesos aquí, té delicte…

Durant tot el dia hem estat en la conya de nòvies i de rebentades (sobretot ahir), de Tigers i de tes, de metges i de trens, de sopars i faktes, de nettos i mandarines… però què bonic! Gràcies pel dia d’avui!

Salut!

Compendium

Fa gairebé una setmana i mitja que no actualitzo el bloc. I no és per ganes. El temps se m’ha passat volant. Entre neu, project, essay i visita a Catalunya no he tingut cap moment per posar-me a actualitzar. Per tant, ja us ho anticipo, aquesta entrada serà llarga.

Primer que res, dir-vos que des de la setmana passada està nevant tots els dies, tots. Poc o molt, però tots els dies s’han vist flocs de neu per Trekroner. A això se li ha d’afegir el fred. Abans d’ahir -13ºC (la mínima de la temporada) i ara mateix cau una bona nevada amb -4ºC. A tall d’exemple dels centímetres que han anat caient us deixo una foto d’abans d’ahir del que és aproximadament la meua habitació:

Així que ja veieu com està el panorama per aquí. No és broma però el passat cap de setmana es va anul·lar el trànsit ferroviari: per què es paralitzin els trens a Dinamarca (un país acostumat a la neu) és que n’havia caigut una de bona. I continua…

D’altra banda, divendres passat vaig visitar la terra catalana després d’empalmar amb la festa d’aniversari de Víctor. No vaig parar en cap moment. Vaig arribar i pelu, visita CiU i Laia, Pepet, amics al Xapla. Dissabte matí futbol, tarda pàdel i visita Pep i Eva i per la nit festa amb Pau i Antonio i Willy per Valde, diumenge a les 11h ja estava per Ferreries al col·legi electoral. Vaig dinar, vaig veure la victòria del CD Tortosa i me’n vaig anar a CDC per celebrar els resultats d’una nit electoral que tant necessitàvem: 62 (encert de porra a Korallen i a CiU, hi ha recompensa Laia??) Dilluns pel matí dentista i maleta.

El dilluns per la tarda i nit es mereix un paràgraf a part. Com sabreu vaig anar a veure el Barça-Madrid al Camp Nou a la sala VIP de Mediapro. Doncs bé, experiència inoblidable, resultat històric, bany demolidor i orgasme precoç! Aquí teniu la foto històrica del dia, del moment i de l’experiència irrepetible que vaig viure juntament amb mon germà, un seguidor del Madrid que em va saber molt  mal celebrar fins a 5 gols davant d’ell… Ho sento Sergio, però l’ocasió s’ho mereixia!

Posteriorment, vaig anar a veure el Dani que anava per un parc amb birres i uns quants amics. Ens vam contar cosetes fetes i per fer que fan molt bona pinta I finalment, vaig anar a dormir a casa Núria. Gràcies per tot Núria! I ja saps que estàs invitada a Cph!!

L’endemà em vaig aixecar a la mateixa hora que ella, tot i que Núria estava molt més dormida que jo, mostra d’això és el got de llet amb galletes que li va caure al terra xD I això que jo no dormia més de 6 hores des del dimecres anterior. Vaig agafar metro i rodalies i cap al Prat a volar fins a Cph que em va rebre amb molta més neu que l’havia deixat i amb -5ºC a les 14:20h i amb la xicuela esperant-me a l’aeroport

Dimecres i ahir els vaig passar tancat a l’habitació per acabar l’essay que ahir per la nit vaig lliurar. Avui ja és plenament per al project i la recerca d’habitació. Demà en vaig a veure’n una i diumenge una altra. A veure què tal!

Ja us aniré contant més sovint a partir d’ara.

Salut!

http://translate.google.com/#ca|es|

http://www.castingerasmussinmaletas.com/

Neu i ara fred!

Dijous us dèia que hi havia possibilitats que caigués la primera volva per Korallen, doncs bé, en van caure moltes, fins i tot massa per alguns. A la residència hi ha gent de tot arreu i molts, estan cansats de veure’n. Però nosaltres, els catalans i espanyols no podiem perdre l’oportunitat de xalar (verb que vol dir gaudir i que està acceptat, jaja!) amb la neu.

Només van caure 4 o 5 cms, suficients per deixar un paissatge més que hivernal. La temperatura tampoc era gaire baixa. Sempre al voltant del grau positiu. Per la nit vam anar a Cph, nevant. Vaig sortir al carrer amb sabatilles poc adequades, relliscava pel gel i me les vaig haver de canviar. Motiu pel qual, per cert, gairebé arribo tard al tren. Va ser sorprenent veure com a Cph no hi havia neu, tot era aigua.

El dia següent ja es va anar desfent la neu però no va ser fins ahir que se’n va anar tota a causa de la pluja.

Malgrat tot, sembla que aquesta nit, però sobretot demà podríem tornar veure nevar. I, a partir de demà, viure un episodi d’autèntic fred provinent del Pol Nord. Temperatures màximes de -5ºC i mínimes arribant als -10ºC. Quin fred! Estem a l’espera de com evoluciona aquesta entrada d’aire fred però sens dubte que serà forta, intensa i duradera.

Així que ja ens podem abrigar que pinten bastos!

Suerte y al toro, que diuen els castellans.

Per cert, recordo que encara em podeu votar a http://www.castingerasmussinmaletas.com/

 

I una última cosa, si alguien necesita traductor aquí os dejo un enlace.