Cercadors, buscadores and searchers.

En el marc de l’assignatura de disseny multimèdia II, toca parlar sobre cercadors catalans, espanyols i internacionals. Després de realitzar la cerca en el buscador més famós, Google, he trobat diferents cercadors. Òbviament, el més important, conegut i amb més penetració és Google. Aquest cercador és capaç de resoldre l’eqüació de 500 milions de variables en només un sol clic per trobar el resultat que més s’ajusta. El seu competidor és Yahoo que, amb la renovació, presenta un motor de cerca millorat i dotat de moltíssimes possibilitats. Ja per sota es situa Ask.com, famós pels seus prismàtics que permeten visualitzar la pàgina sense necessitat d’entrar-hi. D’altra banda, apareix Live Search MSN que amb el nou format et permet realitzar una cerca més detallada alhora que t’ofereix enllaços a la mateixa pàgina dels seus principals serveis com el Hotmail, canal de notícies o el Messenger. Finalment, Altavista. Un cercador que et permet trobar webs, imatges, MP3/àudio, video, directori i notícies.

Pel que fa als cercadors de l’estat espanyol trobem, per exemple Hispavista, que tracta els temes d’actualitat alhora que incorpora un buscador efectiu i àgil (també correu propi). D’altra banda, ya.com un dels cercadors més famosos per la seua efectivitat i perquè completa la informació amb correu, traductor, links, etc. Terra gaudeix també d’una notorietat evident dintre de l’estat. Aquest cercador és efectiu, ràpid i amb múltiples opcions. Finalment, kiosco.net, un interessant buscador de notícies, revistes, diaris, articles, etc. que més visites han tingut en les respectives publicacions.

Ja per acabar, els buscadors catalans més importants són, entre d’altres, el CerCat és un dels cercadors (amb directori temàtic i regional) més veterà de la xara. A més, hi ha elcatalà.info que és un directori d’adreces basats en els resultats de google en llengua catalana. Finalment, xarxacat.cat que és un cercador de pàgines web que tenen el domini .cat.

Com s’ha pogut comprovar la temàtica, l’àmbit de cerca i els filtres són diferents segons el què busques. Això et permet ser més eficaç i ràpid amb el què estàs buscant. Val a dir que els buscadors aquí citats no han de ser millors ni pitjors que altres, només els he escollit aleatòriament, d’entre els milers que existeixen.

Estadístiques de cerca de Google

A l’hora de fer la nostra web, de triar les paraules claus per les quals volem posicionar-o, fins i tot, de determinar el millor moment per llançar una promoció, ens és més fàcil si tenim informació sobre el comportament dels usuaris: què és el que busquen, amb quina freqüència ho fan o quins són els seus interessos.

Google té una eina anomenada Estadístiques de cerca de Google (Google insights en anglès), totalment gratuïta, que a més de donar informació sobre les tendències de recerca dels internautes, permet comparar la cerca per regions, categories específiques (com finances, esports , etc.), intervals de temps i propietats (per exemple notícies, imatges, etc.).

Ex. Tortosa-Amposta

Per a què serveix?
1. Per saber si anem en la bona direcció.
2. Per poder fer comparacions, per exemple, amb la competència.
3. En quins àmbits tenim més incidència.
4. Quins són els nostres punts forts i també els dèbils.
5. Saber si el producte que oferirem, en el cas d’empresa de nova creació, té la demanda suficient en els sectors en què ens volem implementar.
6. Finalment, ens ofereix dades detallades i taules gràfiques per a una bona comprensió de la cerca. A més ofereix la possibilitat d’insertar gadgets al teu web o bloc.

Quan el SEM va més enllà…

SEM són les sigles de Search Engine Marketing, conegut com a màrqueting en cercadors. Les tècniques SEM van més enllà del posicionament SEO i vetlla per tot el relacionat amb la promoció i aparició dels anunciant als cercadors. Aquesta va ser l’opció d’Alec Brownstein, un autor que va gastar 6 dòlars per posicionar el seu nom al top de la pàgina del cercador google quan uns determinats alts directius de grans empreses de publicitat busquessin el seu nom.

El resultat fou la trucada de 4 d’ells per fer entrevista de feina i l’obtenció d’una feina en una d’elles.

La conseqüència d’aquesta promoció l’explica molt bé en aquest video:

La qüestió és, seria millor una eina SEO?

La majoria dels cercadors incorporen resultats patrocinats (anuncis, generalment textuals, que apareixen en funció de les paraules per “comprades” per l’anunciant. Realment aconseguir un posicionament natural (SEO) és complicat i per aquest motiu la publicitat en motors de cerca és el tipus de publicitat que més ha crescut a Internet.
En certa manera podem dir que el concepte SEM ha democratitzat la publicitat, ja que permet a qualsevol anunciant, per petit que sigui, crear i executar directament campanyes publicitàries en línia al marge d’agències de publicitat.

Per tant, no és segur que amb un SEO puguem triomfar. Hem de tindre una rigorositat i un treball d’indexació de la pàgina per posicionar-la en les primeres posicions. De l’altra forma, pagant, t’assegures la visualització de l’anunci en un lloc destacat. En el cas que estem analitzant, crec que ja està bé que utilitzi SEM ja que és instantani i t’assegures que ho llegeixin els destinataris ja que és molt directe i és de fàcil visualització (a primera pàgina a dalt de tot).

Mobile Marketing

La necessitat palpable de l’usuari d’accedir a tota informació que necessiti, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment està portant el telèfon mòbil a ser una eina molt llaminera en el camp del màrketing. És per això mateix, que aquest àmbit està creixent de la mateixa manera que creixent els seus usuaris, a dojo.

És una arma publicitària encara per explotar. Tot i alguns intents, els operadors i les empreses encara no han trobat la forma idònia d’implantació. Per tant, és un àmbit en camp per recórrer i que en els propers mesos veurem avanços significatius en aquest aspecte. Alguns intents en el passat a l’estat van ser el que van protagonitzar Telefónica oferint un videogols de futbol a canvi de publicitat de Coca-Cola.

Algunes aplicacions permeten que puguis fer un mobile màrketing més proper, que siguis tu mateix qui crea una publicitat i tu mateix siguis capaç d’enviar-la als teus contactes.

Un exemple és el d’aquest anunci:

Finalment, el què si que s’està posant de moda és el màrketing de proximitat. Consisteix en un avís que rep l’usuari al seu mòvil demanat-li permís per remetre un missatge publicitari d’una determinada marca comercial quan estàs per un carrer o entres a una botiga en particular. Eficàcia? Normalment només era publicitat i la gent no els acceptava, ara comencen a introduïr descomptes.

Tothom pot ser Community Manager?

Divendres passat es va obrir la veda d’un debat que crec seria interessant de mantindre o de reempendre a la següent classe. Es tractava de discutir si un community manager (CM) pot ser qualsevol persona amb afició per les xarxes socials o hauria de tindre uns estudis reglats per certificar-ho.

Van sorgir diverses opinions com que els CM són autodidactes i, si ets un usuari amb una noció avançada en xarxes socials, ja et pots considerar CM. D’altra banda, van aparèixer opinions defensant que  els CM haurien de tindre uns estudis que avalin la seua capacitat per dirigir una empresa a la xarxa i posicionar-la.

Quines funcions té un CM?

Segons Francesc Grau, un expert en xarxes socials, el CM ha de tindre:

• empatía con perfiles antagónicos al suyo y al de la marca que representa, e inicialmente irreconciliables
• sensibilidad en el trato de información medio-de-la-organización y medio-del-usuario
• ser permanentemente (y sin falta) consciente que no es su voz ni personalidad con la que se comunica, sino de una marca
• tener en cuenta la trascendencia que tiene un solo tweet
• paciencia ante situaciones con altísima probabilidad de pérdida de los nervios
• respetar el sitio, como si de un jefe de prensa se tratase. ¿Encargaría a cualquiera la responsabilidad de la comunicación de su empresa con la prensa?
• don de gentes sin caer en el exceso
• ser conocedor, en todo momento, de qué información (personal o profesional, corporativa o individual) es pública y qué privada
• saber coordinarse bien con colaboradores externos (si los hay), habiendo establecido unos buenos protocolos de trabajo
• alineación con los valores de la marca
• tranquilidad dectilar, a la vez que agilidad ejecutiva en la toma de decisiones on-the-fly
• ser agradecido a todo aquél que haga lo mínimo por nosotros
• conseguir transmitir de confianza a la vez que credibilidad a través de sus emisiones informativas
• rapidez en reaccionar ante cualquier muestra de incipiente desajuste entre un solo usuario y la marca, a la vez que serenidad en ofrecer la respuesta óptima para dicho desajuste.
• gran capacidad de gestión en múltiples frentes comunicativos: interacciones en redes sociales, mensajería pública y privada, diferentes chats entre compañeros, usuarios y proveedores de servicio, …

Estarem d’acord que qualsevol no pot ser CM. Ja hem reduït un tant per cent molt important de gent, però la discussió anava més enllà: s’han de formar els CM? Han de fer post graus o màsters?

La oferta que hi ha avui en dia a les diferents universitats públiques és encara escassa. Malgrat tot, han sorgit cursos, pots graus i màsters, que més enllà del que costen, formes d’una manera directa, centralitzada i molt enfocada al què el CM necessita.

Ara bé, és imprescindible? Vostès diran, jo si fos un empresari en busca d’un CM, el buscaria ben format, preparat i qualificat. Per tant, quants més cursos i títols  acreditin el seu coneixement, més confiança em transmetrà per contractar-lo.

Començo disseny II

La primera classe de disseny ha tractat de diversos temes relacionats amb el social media, la comunicació, el màrketing i el posicionament web. S’han destinat dos hores a parlar sobre diferents temes, cap d’ells en profunditat, que van des dels anuncis promocionats fins als clics que rep una paraula concreta a Google Trends.

D’altra banda, també hem analitzat quants graus de connexió tenim entre els usuaris de Facebook o per arribar al Kevin Bacon (que passa dels 7 fins al 3 graus, depenent si busquem algú famós o busquem algú d’un poble perdut de l’Àfrica). És interessant observar com de connectats estem tots els usuaris d’Internet.

Finalment, una cosa que s’ha parlat i del què es pot fer un estudi és perquè a Espanya s’utilitza Tuenti i a Catalunya només Facebook. Quan vaig anar d’Erasmus, la gent provinent de l’estat espanyol no tenien facebook o no l’utilitzaven; la majoria només tenien Tuenti. Va ser llavors quan van fer el canvi que poc a poc, també va fent la resta de gent de l’estat espanyol.

Aquesta transcició del Tuenti al Facebook no és gratuïta. Tot i els esforços de Tuenti per mantindre el terreny a Espanya, la internacionalització de Facebook fa que els usuaris espanyols cada vegada més, s’atreveixin amb aquesta xarxa social. Tot i això, Tuenti continua sent la xarxa social més utilitzada pels espanyols tot i que un estudi de 2012 ja situa a Facebook al capdavant.

La vida a CPH

Fa més d’un mes que estic vivint a Copenhagen ciutat i la rutina ha canviat notablement, si la comparo amb Korallen. S’ha acabat estar a l’habitació o a les cuines. Ara estic a l’habitació quan vull, clar, però les opcions que et dóna CPH són infinites. Des d’alçar-te i veure que fa un bon dia i fer una passejada, a agafar la bici i conèixer el barri (no l’aprendré mai), a anar a fer un cafè o, simplement, quedar-te al llit veient com passen els cotxes i com gastes les hores enganxat a un ordinador.

Però l’erasmus i la meua empenta en aconseguir el que em vaig proposar, em va fer trobar un pis de 5 habitacions. Estic vivint amb un francès (Romain), una de Bielorússia (Katya), una alemana (Victoria) i una italiana (Giorgia). Som com una família, m’ha sorprés el bé que ens entenem entre els 5. El pis és gran i ubicat al carrer principal de Norrebro (el barri multiètnic on hi trobes kebabs, pizzeries i tendes obertes les 24h). Per anar a la universitat em passo 1 hora aprox. en diversos mitjans. Des de casa, puc agafar la bici o el bus per arribar a Norreport (el centre).En bici, són 6, com a molt 7. En bus són 8, però passen cada 2-3 minuts durant el dia. Després agafes el tren (30min) i camines uns 10 minuts per trobar la classe. No és poc, però ho porto bé.

A part d’això, el fet de sentir les campanes d’una esglèsia, de veure vida quan mires per la finestra i no un desert com a Korallen, veure gent pel carrer, bicis… fa que te n’adonis que estàs vivint, ara sí, a Copenhagen i molt agust. Ara només em queda seguir amb els cursos i anar desenvolupant el projecte final del màster: anàlisi de la campanya en contra dels immigrants promoguda pel partit popular danès.

Pel que fa a les nits, la setmana passada va ser extra. Vam sortir totes les nits i això és car, molt car. Aquesta setmana, amb l’inici dels cursos la cosa anirà de baixa. De fet, avui sortim perquè s’ignaugura un pub on l’entrada i la cervesa és gratis de 9 a 12h, una cosa gens habitual i, com a bons erasmus, hi haurem d’anar a veure si la birra és bona. Demà no cal que us digui que si hi ha plans no hi aniré: Arsenal-FCB serà el plat fort. A banda d’això, no crec que hi hagi ambient ja que el Copenhagen juga contra el Chelsea al Parken Stadium a la mateixa hora…

Així doncs, ja veieu, tot igual i tot diferent. Vida diferent a un lloc diferent. Amics i nòvia, però, segueixen allí i per molt de temps!

Salut!